Ens atenen el Director General del Parque Tecnológico de Bizkaia, Sr. Txaber Ouro i el Director Tècnic, Sr. Ángel Acha.

El PT Bizkaia és propietat de: 74% del Govern Basc, 24% de la Diputación i la resta de l’Ajuntament de Zamudio.

La gestió del parc s’organtiza amb: una direcció general, un departament d’innovació (emprenedors, ajuts i finançament, ajuda per trobar partners, jornades, seminaris, transferència tecnològica, projectes amb els ministeris…), el departament d’administració que és el que s’encarrega a més, de construir, llogar, vendre… i el departament tècnic, que té dos subdepartaments, el d’urbanització i el de manteniment. Són 14 persones fins ara, i ara amplien amb 4 més.

Els terrenys on es va construir el parc, eren part de compra i part de propietat de la diputació. Són una societat pública de dret privat (SA)

Les aportacions públiques a capital han estat de 78 M €

Ara tenen 211 hectàries, entre els municipis de Zamudio (3.000 habitants) i Derio. El 60% ja està desenvolupat.

La societat que gestiona el Parc és propietària de 60.000 metres d’oficines que tenen llogades.

Ara tenen 210 empreses, 7.000 persones treballant i 2.000 persones més que hi entren: subcontractacions, becaris… Aquestes empreses facturen 2.000 M €, i de mitjana destinen un 10% del valor de facturació a I+D.

El 70% de les empreses no existien o eren de nova creació abans del parc.

Al parc hi tenen doctors treballant, totes les empreses tenen relació amb la universitat, i el parc com a societat també hi té relació: jornades conjuntes, grups de recerca que tenen més relació empresarial s’instal·len al parc… i ara la universitat passarà a formar part de l’accionariat del parc.

Les empreses del parc donen el 31% de l’ocupació total en el sector tic.

Segons dades del 2005 el parc va representar:

el 3,5% del PIB del País Basc

488 M € ingressos per l’administració (en impostos)

3% del total de l’ocupació.

Qualsevol empresa que vol estar al Parc de lloguer ha de ser acreditada per ells. Si és una empresa que compra una parcel·la per construir-hi, també han d’aprovar ells el projecte arquitectònic. Cap edifici pot semblar una nau industrial, ha de ser més, donar valor afegit al parc.

Tenen empreses petites, per tant, amb potencial de creixement futur. Tenen tots els centres tecnològics dins del Parc, i n’hi ha molta concentració.

No volen empreses que només facin activitat productiva, han de ser innovadores, de diferents sectors o de base tecnològica. Tenen un comitè d’avaluació que emet un informe de l’empresa sol·licitant i que eleva al consell d’administració que ho ha d’aprovar.

Tenen un espai de viver-incubadora. Ells els hi arreglen els espais i els hi deixen per 2-3 anys, i els altres edificis que tenen de lloguer, els deixen buits perquè cadascú se l’adeqüi a la seva manera.

A la bioincubadora hi ha 5 laboratoris d’ús privat que es deixa a les empreses per 2 anys i també té, a més, espais comuns.

Tenen 7 centres tecnològics, amb una mitjana de 100 investigadors cada un. Van ser creats tots per iniciativa pública però ara són tots privats excepte un.

En quant a serveis generals tenen empreses que els donen, i també en té el Parc: a l’edifici general de serveis, el corporatiu, de 3.000 m2) hi ha 2 cafeteries, un restaurant, sales, auditori, agència de viatges i entitat financera. A més, dins del parc hi ha empreses privades que han creat un negoci de menjar ràpid, unes altres que van crear un hotel (n’hi ha 3 amb restaurant inclòs) i també 2 restaurants més. Properament tindran acabat un altre edifici de serveis on hi va una botiga de queviures (una mica de tot: piles, menjar, beure…), una farmàcia i un bufet lliure. Dins del parc hi ha un edifici que és una guarderia, que es va crear a iniciativa del parc i que tenen cedida la gestió de forma bonificada a una empresa.

El parc també s’encarrega de promore activitats, per exemple, la creació d’una associació que organitza activitats de lleure/oci entre la gent que està al Parc i que ara té 1000 socis: cursos de cuina, esquí, cates de vins, torneig de golf… Fan també activitats de cap de setmana.

Problemes que ells es troben: aparcament o transport públic. Tenen 9.000 persones i 7.000 places d’aparcament, passen, per tant, 18.000 vehicles cada dia. Ara però, tenen una línia de bus que va des de l’estació al Parc, i també hi ha un tren que va de Zamudio a Bilbao en 22 minuts, i per tant, han disminuït una mica els vehicles. Aquest bus “lanzadera” l’han pagat ells des del parc i va des de l’estació i va distribuint la gent pels diferents edificis del Parc.

Funcionen amb xarxa amb els altres 3 parcs del país basc (San Sebastian, Álava i Garaia, prop de Mondragon)

El parc ja s’autofinança des de fa un any

Comentaris que ens fa:

* Ell creu que per sota de 100.000 metres de sostre no s’ha de fer, i ells no són gens especialitzats, però això depèn de la zona i de les necessitats

* No existeixen parc majoritàriament privats perquè:

-  entre ells, els mateixos empresaris mai es diran que no es poden instal·lar i serien menys exigents en els requisits

-   hi ha activitats que no donen cap rendiment i que el parc ha de fer: contactes, guarderies, gestionar ajudes…

Es realitza una visita amb bus a les instal·lacions del Parc amb la companyia d’un dels seus treballadors que ens fa de guia.

—————————-

El dia 2 de juliol de 2008, seguint amb la ronda de visites, les mateixes persones visitem el Parc Científic i Tecnològic de Girona.

Ens atenen el Director General del Parc, Sr. Pere Condom, i la Responsable de Relacions Institucionals, Sra. Rosa Picola.

El Parc Científic i Tecnològic de Girona, té diferents edificis: edifici central, Jaume Casademont, on hi ha els serveis generals (entre altres), de 8.300 m2; el centre d’empreses d’11.000 m2 de propera inauguració; el centre de robòtica submarina més petit i gestionat completament per la UdG; el Centa (branca de l’IRTA); l’edifici Narcís Monturiol a l’altre costat de la carretera; l’edifici ICRA (Institut Català de Recerca de l’Aigua) de 5.000 m2. En total, per tant, són 35.000 m2 edificats.

Els parcs han de fomentar la innovació, la transferència de resultats d’investigacions, i la creació d’empreses basades en coneixement.

Un parc és una actuació de futur, les empreses tradicionals no hi haurien de tenir cabuda. Els parcs han de treballar per reconfigurar el teixit econòmic de la zona, crear i apostar per sectors nous i emergents. També un parc ha de donar suport a les empreses de l’entorn fomentant la innovació i augmentant la competitivitat.

Actualment, al parc hi tenen 18 empreses ubicades a l’edifici central, el 70% dels quals són grups de recerca de la UdG, 10 dels quals són centres de la xarxa IT. Aquest edifici, a la vegada actua d’incubadora: han de ser empreses tecnològiques i a ser possible spin-off. A la incubadora el contracte és per un màxim de 3 anys, sense mínim.

Al centre d’empeses hi van empreses ja consolidades que es vulguin instal·lar al parc, en la seva totalitat o en part (el departament de recerca, el departament d’investigació…). En aquest edifici hi ha 80 mòduls per oficines (de 45m2 cada mòdul i en poden agafar un màxim de 4), 23 mòduls per empreses biotecnològiques (li fan el laboratori a la mida del client, segons les seves necessitats) i 13 tallers. Ara ja tenen el 50% compromès, aproximadament 35-40 empreses. El mínim del contracte és per 2 anys i el contracte es fa per 5 (prorrogable).

Ara volen captar alguna empresa “potent” de fora, per incorporar doctors, llicenciats…

Les empreses que van a un parc tenen dues necessitats diferents en quant a espais, per una banda les que necessiten espais de lloguer, petits per una part de l’empresa (departament d’I+D), o les que necessiten un espai de compra, que se’ls cedeixi per construir-hi el seu edifici (com a Zamudio)

Creuen que a mitjans de 2009 el parc estarà totalment acabat.

Les dades són: 35.000 m2 construïts, 60 M € inversió, 1.500 persones treballant al complex.

Projectes estratègics de futur que tenen:

-          referent a sectors emergents:

·         biotecnologia (projecte BIOTECH)

·         Clúster TIC-MEDIA (a l’edifici narcís Monturiol hi ha 5.000 m2 per un plató de TV)

-          referent a sectors consolidats:

·         Centa

·         Construcció de Maquinària (relacionat amb Centre Eduard Soler i AEI-Tecmap)

-          Serveis de valor afegit:

Diferenciar de la resta de parcs aportant serveis a I+D, a la tecnologia…

Els usuaris del parc són:

-          organismes productors de R+D

-          estructures de suport a la innovació

-          empreses

-          entitats de serveis

HI ha tres etapes en el desenvolupament d’un parc:

1a) que dura aproximadament 10 anys, i que va des que algú té la idea inicial del Parc (un rector d’universitat, un alcalde…) i fins a la inauguració (passant per: buscar terrenys, urbanisme, planificació, finançament i construcció)

2a) que ha de durar màxim 2 anys, i que és traslladar els usuaris al Parc amb tots els serveis (transport públic, aire condicionat, llum, aigua, que la xarxa informàtica no caigui, cafeteria, restaurant…).

3a) i de futur, és desplegar el paper del parc: fomentar la creació d’empreses, societats de capital risc, fomentar la innovació… i oferir serveis avançats.

Qui promou el Parc de Girona: el parc  va ser una idea gestada per la UdG, i ara està representat i gestionat per una Fundació. El patronat de la fundació el formen: UdG i el seu consell social, Ajuntament de Girona, Cambra de Comerç de Girona, Diputació de Girona i la FOEG (Patronal). Inicialment, la Foeg, el conjunt d’empresaris, tenien també un projecte de parc propi, però al final, el van abandonar per incorporar-se al de la UdG i fer front comú. Ara es plantegen incorporar al patronat la Generalitat i el Govern Central, però no acaben de sortir de la discussió. L’Ajuntament de Girona va tenir un paper clau al seu moment perquè va comprar i expropiar els terrenys, els va cedir a la UdG i la UdG té cedits els drets de superfície a la fundació del parc que és qui construeix.

La Fundació és una fundació privada sense ànim de lucre (sotmesa a règim privat). El patronat (majoria UdG) es reuneix dos cops l’any amb totes les institucions i la Junta rectora també ho fa 2 cops l’any. La fundació no està sotmesa a comptabilitat pública, té balanç i compte de resultats igual que una empresa, però si que ara, amb la nova llei, estan sotmesos a la llei de contractes del sector públic. Estan fiscalitzats pel centre de fundacions de Catalunya de la Generalitat, i li han d’enviar cada any la memòria, el balanç i el compte de resultats.

El parc té 10 persones treballant en la gestió. El pressupost anual de gestió, al 2008 és de 20 M €.

Tenen 6 edificis, 3 de multiusuari: el centre d’empreses, el Narcís Monturiol i el Jaume Casademont, que es lloguen i gestiona completament el Parc (neteja, manteniment…) i 3 d’usuari únic: Centa, ICRA i Robòtica. Aquests últims la intenció és que es facin ells la gestió de l’edifici i fins i tot se’ls acabi cedint del tot.

Els preus de lloguer al centre d’empreses són cars respecte a Girona, això ja serveix de procés de selecció, ja que no és un viver d’empreses per qui no pot pagar un lloguer normal. Es cobra 17€/m2/mes. Potser al Narcís Monturiol que serà per empreses més petites els preus seran més baixos, però no massa.

Els requeriments que es posen a les empreses per instal·lar-se a la incubadora, és que siguin spin-off o bé empreses de l’entorn amb potencial elevat de creixement i que tinguin el reconeixement d’altres entitats (per exemple capital Gènesis).

Per instal·lar-se al centre d’empreses han de ser tecnològiques o de R+D. Ara bé, el preu ja serveix de selecció, i ja comencen a valorar els projectes, miren què volen fer, el seu web, el projecte, amb qui col·laboren…

Una altra manera de selecció és fer ofertes dirigides, és a dir, per exemple pels 1.000 m2 de biotecnologia, es podran presentar projectes d’empreses que hi vulguin ser.

Ara crearan un comitè d’avaluació que es reunirà per examinar el pla de negoci.

També cal tenir en compte que la idea del parc és establir sinèrgies entre les empreses, entre elles i entre elles i els grups de recerca de la UdG

Perquè una empresa decideix anar al Parc i no a un altre lloc, com es ven el Parc?

-          sinèrgies

-          la proximitat amb agents del coneixement estimula la innovació a la resta d’agents del parc (organització d’actes, jornades, espais d’intercanvi i idees…)

-          espais a la seva disposició (que només han de tenir preparats quan els necessiten, no han de pagar sempre per poder tenir més metres per tenir una sala de reunions dins l’empresa): sales, auditoris (1 per 60 pax, un per 120 i un per 300, modulable en 3 parts), sales de reunions, tot a 3 €/hora de lloguer

-          serveis de valor afegit

-          elements quantificables, en diners que és el què interessa a l’empresa: en primer lloc es poden presentar a ajuts d’activitats realitzades dins dels parcs (només si estan dins d’un parc), i segon que totes les despeses que faci una empresa que trasllada el departament al parc, es considera R+D, i es podrà deduir un 30-40% de l’Impost de Societats, fins i tot del lloguer

Finalment, i per acabar la reunió, ens dirigeix unes paraules el Sr. Tomàs Sobrequés, president de la Junta Rectora del patronat, que ens anima a tirar endavant tan bon punt tinguem l’ocasió adient per fer-ho. També ens ofereix la seva ajuda en tot el què ens calgui.

Es realitza una visita a les instal·lacions, al centre d’empreses, al Jaume Casademont i entrem a un grup de recerca de la universitat que ens ensenyen la seva feina.